ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE

L’edifici es començà a construir l’any 1684 i presenta una sòbria barreja d’elements barrocs i neoclàssics, mostra de la llarga durada de les obres. Es tracta d’un temple amb planta de creu llatina i dues capelles laterals. El campanar és de planta quadrada amb dos cossos d’alçada i una gran cúpula al mig del creuer.

La façana principal i el campanar són de pedra tallada sense elements decoratius. A l'interior hi destacava el retaule de St. Pere encarregat el 1691 a l’escultor targarí Pau Viola, desaparegut durant els esdeveniments de 1936-39. A la sagristia es conserva una part de l’Arxiu Parroquial de Sant Pere del Talladell. Aquest fons, enviat a la diòcesi de Solsona després de la Guerra Civil, s’incrementà amb un fons trobat de forma accidental l’any 2008 i que avui, convenientment classificat i inventariat, forma el fons local del mencionat arxiu.

Els elements més interessants d’aquest arxiu són els pergamins del segle XIII el capbreu de finals del segle XV, fonamental per conèixer el patrimoni de la parròquia i l’estructura de la vila durant els darrers decennis de l’Edat Mitjana. Cal destacat també la documentació relativa a la construcció de l’església nova: el contracte amb els mestres d’obra per la rehabilitació de la sagristia i el contracte de construcció del nou temple, que s’exhibeix a l’entrada de l’església, juntament amb la resta del tresor de la parròquia que les autoritats varen recuperar després d’un intent de robatori que tingué lloc durant 2007.

 

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL PEDREGAL

Tot i que molt a prop d’aquest indret hi hagué un antic monestir cistercenc anomenat Santa Maria de Pedregal, l’edifici actual es construí vers el 1875 seguint les línies romàniques i gòtiques d’aquell, fundat el 1190 per diversos magnats locals, entre els que cal destacar a Pere de Talladell.

Per a la seva construcció s’utilitzaren elements del primitiu monestir com encara podem observar a la façana: els escuts de la casa de Barcelona i de les famílies Anglesola i Cardona.

Actualment, en aquest edifici es conserva la imatge de la Mare de Déu, una escultura de pedra del romànic tardà, que sosté el nen Jesús assegut al seu braç esquerre i amb la mà dreta aguanta una bola del món.

Com a nota addicional, esmentar que encara avui podem localitzar elements de l’antic monestir en diferents punts del Talladell, en cases i murs de Tàrrega o fins i tot en diversos museus, com el de Cervera o el Comarcal de Tàrrega.

 

CAL BIOSCA

Majestuosa construcció del 1600 amb façana a dos carres (Costa de St. Pere i la Costa del Vall) que conserva les tres plantes i els baixos, tot i que avui està totalment reformada exteriorment. Les àmplies sales interiors i terrasses així com els portals d'entrada i sortida són una mostra del poder adquisitiu d'aquesta família al segle XVII.

 

CAL CODINA

Es tracta d'una gran construcció de pedra amb façana a dos carrers (c. Major i c. de St. Pere). L'edifici consta de tres plantes, baixos, celler i d’un molí d’oli particular.

La casa era propietat d’una branca de la família dels Codina, de gran potència econòmica. A principis del segle passat, els Codina foren la tercera nissaga propietària de terres rústiques de tota la província de Lleida. Els seus senyors intentaren sort a la política local i al món dels negocis, essencialment de la importació. A la mateixa època, la fàbrica que la família tenia al Senegal era visita obligada pels dignataris europeus que visitaven el país, on Chez Codina era tot una referència i un exemple de desenvolupament econòmic.

A la façana hi trobem dos dels elements ornamentals més destacats del poble: un ocell de forja i un rellotge de sol (que servia de referència a tot el poble).

 

CAL PRENYANOSA O CAL GASSOL

Propietat d'una de les famílies més riques de la Catalunya al segle XVIII, l'edifici consta de dos pisos, els baixos i un celler fets tots ells de pedra. A més, també tenia corral, quadres i un molí (que tot i ser de propietat dels Gassols, era utilitzat per tot el poble).

Un dels trets més característics d'aquesta casa són els seus magnífics i enormes jardins (més de 600 m2) al mateix nivell que la vivenda, amb pou particular d'aigua inclòs. La casa comptava també amb capella pròpia a l'interior i una altra capella al cementiri del poble (on avui és enterrada tota la nissaga).

 

CA LA MARESCA

Aquesta casa fou un referent en l'elaboració de vins; de fet tota la propietat estava plantada de vinya. La casa tenia pou propi d'aigua potable que quedava protegit dins una caseta que destacava per les xemeneies modernistes, amb vidres de colors (sembla ser que obra de Ramon Puig i Cadafalch, deixeble de Domènech i Montaner).

La casa de tres plantes, també tenia un molí d'oli particular a la planta baixa. La casa patí una remodelació durant els anys 70 i 80 del segle passat que, malgrat tot, ha conservat la major part de la seva fisonomia tradicional.

 

ESPAI MOLÍ

L'antic molí comunal fou rehabilitat recentment (2010) i convertit en pavelló polivalent, passant a formar part del catàleg d'espais escènics de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega i al servei dels veïns la resta de l'any.

L’edifici conserva part de l’estructura original del segle XIX, així com parets de pedra vista, unes arcades de singular valor arquitectònic i una de les bigues de fusta que sustentaven l’antiga teulada, mentre que la coberta és de nova construcció.

A banda de reformar la planta baixa, també s’ha aixecat un altell. Tot plegat suma una superfície construïda de 1.000 metres quadrats, amb un ampli saló per a trobades, una sala d’actes i despatxos.

 

CAL PONT

Ubicada a l’extrem oposat del riu Ondara, a uns minuts a peu del pont principal, ver llevant, la masia de Cal Pont és un dels elements més significatius de les nombroses cases disperses que, al Talladell, eren habituals fins fa uns anys. La documentació conservada en parla d’aquests nuclis de població com les Forasteries, i els diferents llibres de Compliment Pasqual, per exemple, en cataloguen un bon nombre que responen majoritàriament al nom de “Torres”. Així, en 1773 trobem La Corbella, la torre del Marges, la Torre del Pont, Molí del Moriner, el Pedregal, la Torre del Codina, la Torre de l’Eloy, la Porcadera i la casa d’Anton Castelló.

En el cas de Cal Pont, anomenat en altre temps “la torre del Pont”, és visible avui dia una estructura semicircular que, segurament, te una antiguitat medieval a la que s’adossa l’actual masia. Són visibles, al menys, quatre etapes constructives: la medieval que s’inicia segurament al segle XIII com a torre de control del pont antic, al segle XVI-XVII quan es construeix una estructura annexa a la torre preexistent, al segle XVIII, moment en que s’amplia la casa i principis del segle XX, quan es tanca el recinte creant una era interior.

Actualment l’edifici es troba en un elevat estat de degradació, encara que no perilla la seva estructura ni el seu tancat.

 

LES PEDRERES DEL TALLADELL

En aquest jaciment paleontològic (finals de l'Eocè i principis de l'Oligocè) s'hi poden trobar formacions sedimentàries amb gran diversitat de restes fòssils d’excepcional interès científic. De fet, les restes trobades aquí han permès escenificar el gran canvi climàtic que hi va haver aleshores: una glaciació al pol sud que significà la baixada del nivell del mar i per tant un important canvi tan pel que fa a la vegetació com a la fauna.

També cal destacar les restes fòssils animals que s'hi han trobat, com ara el crani d'un ós-gos del gènere "Amphicyon". Aquest animal era un gran carnívor que visqué fa 33 milions d'anys (Oligocè). Igualment s'hi han trobat plantes, rèptils i altres mamífers.

La carta de paisatge de les Terres de Lleida reconeix aquest indret com àrea d'especial interès geològic, ocupant una superfície aproximada de 76,9 ha.

 

CAL MARÇAL (FERRER DE LA VILA)

Els cadastres que hem conservat del segle XVIII no ens fan cap menció de cap ferrer al Talladell. Malgrat això tot indica que al carrer major, ben a prop de l’església, per la banda de llevant, s’aixecà a finals del segle XIX o principis del XX una ferreria al lloc anomenat Cal Marçal, propietat de la família Gassull. A la planta baixa una porta obria el taller als clients i, a l’interior hi existia la fràgua i les diferents dependències del negoci familiar.

Una part nombrosa i representativa de les eines necessàries es conserven actualment i estan pendents de catalogació.

Actualment el seu propietari, ha restaurat convenientment la part corresponent a l’antic taller i les golfes, habilitant les plantes superiors per a vivenda dedicada a la pernoctació ocasional.

 

CAL SEGURA

Ubicat en el que segurament és considerat el carrer més maco de la vila, Cal Segura és un dels casals més coneguts de la vila i les seves restes més antigues es remunten a principis del segle XVIII. Durant el segle XX la seva proximitat a l’escola de la vila convertí aquesta masia en el decorat habitual de les fotografies de fi de curs. A l’Arxiu Fotogràfic Històric del Talladell se’n conserven exemples d’aquest tipus de fotografies que es remunten als anys 80 del segle XIX.

En la actualitat ha patit una ràpida degradació degut a l’abandonament. Malgrat això conserva la seva estructura bàsica i un interessant dentell de pedra amb la llegenda “Si en ta casa hi ha bonança, no n’hi haurà si en fas fermança”, un dels pocs exemples de narrativa laica sobre dentell de la Catalunya del s. XVIII

 

POU I ANTIC DIPÒSIT D’AIGUA

Durant els anys anteriors a la guerra civil es creà la necessitat d’abastir d’aigua la vila, que havia crescut notablement des d’un punt de vista demogràfic. Per donar solució a aquesta problemàtica, el govern republicà impulsà la construcció d’un pou prop del riu Ondara, a la part més oriental del nucli urbà.

Aquesta edificació es completà amb la construcció d’un dipòsit d’aigua i d’un sistema de canalització que permetia, mitjançant unes bombes d’extracció, fer arribar l’aigua a la part alta de la vila i distribuir-la des d’aquí a la resta de veïns.

 

PONT DE PEDRA SOBRE L’ONDARA

Tot indica que al llarg del segles el Talladell tingué, al menys dos ponts per creuar l’Ondara. El més antic es trobava just a sota de la masia de Cal Pont, a la part més estreta del riu al seu pas pel Talladell. Avui desaparegut, encara a l’estiu és possible passar d’una banda a l’altra per aquest indret, anomenat “el pontet”. El gran desnivell existent entre una i altra ribera afavorí la fabricació d’un segon pont, segurament durant la fi de l’època gòtica.

Aquesta construcció de pedra tenia també aixecament vertical a cada banda, enderrocades durant el segle XX per afavorir el pas dels carros, i substituïdes per baranes de ferro, que s’han vist substituïdes en diverses ocasions.

 

FORN DE CALÇ

A inicis del segle XX un dels veïns emprenedors del Talladell provà fortuna en el negoci de la calç i construí un forn a una de les bandes del carrer del mateix nom. Les restes d’aquesta edificació s’han degradat a una gran velocitat des del seu abandonament i si no s’actua amb celeritat en unes dècades haurà desaparegut completament.

 

LA BASSA

Al llarg del segle XIX fou construïda aquesta bassa, en terres propietat dels Codina, a l’extrem oriental de la vila. Un complex sistema hidràulic permetia capturar les aigües de la pluja que eren canalitzades cap a aquesta bassa de pedra que aprofitava un entrant al petit puig on s’ubica. Lloc habitual de reunió de les dones del poble i de la mainada durant la primavera i l’estiu, a l’actualitat substitueixen restes de l’antiga canalització, una part important del tancament de pedra, amb un parament interessant, i una escala de pedra amb una barana de ferro que permetia baixar a netejar l’indret.